ROSKELLEY, JIM STATES i LOU REICHARDT van aconseguir el cim el dia 1. Els UNSOELD van quedar en el segon grup i es van veure obligats a descansar quan van tenir opcions de cim, perquè NANDA DEVI ja es trobava malament. Després els va atrapar una tempesta, ella va anar empitjorant -sembla ser que per un edema pulmonar- fins que el dia 8 va morir entre les cures i els intents desesperats del seu pare per salvar-la.
Llavors, en el que crec que és un dels homenatges més bonics i terribles que se li poden rendir a una alpinista, el mateix WILLI, PETE LEV i ANDI HARVARD, van tancar el sac en què es trobava el cadàver i, posant els tres alhora les seves mans dolçament sobre ella, el van deixar lliscar per la cara nord, perquè trobés repòs -i una tomba- als peus de la muntanya que li va prestar el nom a canvi de la vida.
WILLI UNSOELD va morir tres anys després, atrapat per una allau a la muntanya RAINIER. La seva esposa li va posar com a epitafi uns versos de MARY ELIZABETH FRYE que fan encongir el cor a el temps que enalteixen l’esperança i la immortalitat.
Mentre escric això, imagino als quatre: un pare, una mare, un fill i una filla allunyant-se cap a un fons profundament blanc, que potser és neu. La imatge no aclareix si algun d’ells se sent afectat per ser víctima de la mala fortuna o, per contra, tots estan satisfets per haver-se acostat als seus somnis …
