LA MUNTANYA HI ÉS PER A TOTHOM

PERÒ TOTHOM ESTÀ PREPARAT PER ANAR A LA MUNTANYA?

Columna escrita per ENRIC SOLER I RASPALL, publicada a la revista MUNTANYA

Basat en fets autènticament reals, tan reals com la vida mateixa.

CAS 1
-¡Bon dia!
-Bon dia, ¿em pot dir quan falta per arribar dalt del cim del Puigpedrós? –em deia l’home, ensenyant-me el mapa com qui diu: «tot seu, digui’m per on tirar».
-Perdoni, però el Puigpedrós és aquell altre, veu —li mostro sobre el mapa—: aquests que m’assenyala són els pics d’Engorgs, veu que són dos? I just a l’esquerra queda la Tosseta de l’Esquella, veu? (insisteixo, sobre el mapa)… El que vostè diu és aquí, a la dreta (girant-me i assenyalant-lo): aquell d’allà, veu (de nou mirant el mapa).
-¡Noooo, que va! —em replica. ¡És aquell altre, home! ¡Què m’ha de dir, vostè a mi!

L’home se’n va remugant, muntanya amunt, qui sap cap quin cim. Tampoc crec que li importi massa saber a quin haurà pujat, atesa la seva comprensió del territori.

Aquest episodi em va succeir l’any 1993 quan, després de passar una nit al refugi J. Folch i Girona, em preparava per encarar la pujada cap a la vall de la Llosa i el port de Vallcivera, seguint la traça de la Transpirinenca. D’aquell dia ençà, ha plogut molt. Ara, encara és pitjor. Veieu, sinó el segon cas.
CAS 2
Una parella se’ns apropa. Porten un GPS que segueixen com si fos paraula de Déu nostre Senyor:
-Perdoneu, ¿ens podeu dir on som?
-Traiem el mapa, per mostrar-los-ho (ells no en porten). Mireu, ara som aquí i si seguiu recte amunt arribareu a parar a la carena. ¿On voleu anar, exactament?
-És que hem deixat el cotxe per allà, a baix -indiquen vagament una direcció, un lloc imprecís- i volíem estirar les cames, però hem anat fent, amunt amunt, i ara no sabem ben bé com tornar fins al cotxe. I allargant-nos el GPS, com si diguessin «tot vostre, digueu-nos per on tirar» ens confessen: ahir ens vam baixar un track d’internet i he anat seguint aquesta fletxa, però ara no sabem ben bé on som.

Els diem que el més prudent fóra que donessin mitja volta i que tornessin seguint les seves pròpies passes, però remuguen, molestos, i insisteixen en voler fer una excursió circular. Sobre el mapa, els indiquem una alternativa, tot insistint en què el més prudent fóra que…

Mentre iniciem la davallada, la parella se’n va, sender amunt, cap a la carena, seguint menys que més, les traces del GPS.
D’aquests dos supòsits en puc donar fe ja que n’he estat testimoni de primera mà. De ben segur que molts de vosaltres podríeu afegir altres casuístiques similars (es que se m’han acabat les piles del GPS, és que ahir em vaig comprar el planell per saber ben bé on anàvem, etcètera).

Cada vegada hi ha més gent que s’aventura (verb sinònim d’arriscar segons l’IEC) a anar a la muntanya sense cap tipus d’experiència prèvia. L’any 2016, els GRAE havien rescatat 290 excursionistes perduts (un 25% més que al mateix període de l’any anterior). La majoria confessaven que havien errat en dos supòsits: a) no haver-se preparat prou bé la ruta; i b) desconèixer completament el territori. A aquests, caldria afegir (i no son pocs) tots aquells que, coneixent suficientment el territori, surten d’excursió (o a córrer) molt escassament abillats i res preparats per a qualsevol contingència que pugui succeir. El mateix Kilian Jornet, que no es cansa de repetir «No feu com jo, si no sou jo» pot corroborar-ho quan, amb la seva companya l’Emelie Forsberg van haver ser rescatats a la cara nord de l’Aguïlle du Midi (l’any 2013) i van ser severament amonestats perquè només duien unes esportives i gens de roba d’abric…

És clar que un accident ens pot passar a tots (els que estan molt preparats i els que no ho estan gens) però entre l’accident i la imprudència hi acostuma a haver el sentit comú (malauradament cada cop menys de moda, en aquest i en tots els altres àmbits de la vida moderna). ¡Desenganyem-nos, el mòbil no ens traurà de tots els atzucacs!

ENRIC SOLER I RASPALL

Nascut a Terrassa el 1966, és escriptor, editor i viatger. Dedicat en cos i ànima a la literatura de viatges i de muntanya, és autor dels següents llibres: ESCOLTA, VENT… (1996), UN ESTIU DE GUAITA (1997), PER LA RUTA 40 – A través de la Patagònia de Chatwin (1998 i 2012), SOTA EL CEL DE TUSHITA – Viatge al Ladakh, el Petit Tibet de l’Índia (2004), MALEÏDES MUNTANYES! – Crònica d’una amistat (obra guardonada amb el “VI Concurs de Literatura de muntanya i de viatges Narcís de Puigdevall”) (2008), KI, KI, SO, SOOO! – Les nou portes del Zangskar (2012), PANTOCRÀTOR – Seguint les passes de Puig i Cadafalch i la Missió Arqueològica de 1907 (2016), i MAREDEDÉU, QUIN VIATGE -Seguint les passes de Lluis Domènech i Montaner per la Noguera Pallaresa (1904). Des de l’any 2012 dirigeix el segell editorial TUSHITA EDICIONS, especialitzat en literatura de viatge i de muntanya (www.tushitaedicions.com). Des de 2009 condueix la tertúlia literària i viatgera de la Biblioteca Els Safareigs (Sabadell); i la de narrativa universal, a la Biblioteca del Sud (Sabadell). L’any 2017 ha afegit una tertúlia específica de literatura de viatges al Centre Excursionista de Sant Celoni. Escriptor habitual de les revistes de viatges i aventures: ALTAÏR, EL MUNDO DE LOS PIRINEOS, TURISMO RURAL, MUNTANYA i DESCOBRIR CATALUNYA, entre altres. També participa assíduament al programa de Catalunya Ràdio “ELS VIATGERS DE LA GRAN ANACONDA”, dirigit per Toni Arbonès. Darrerament recomana llibres de viatges al programa “RIUS DE TINTA” de Catalunya Ràdio i participa del Consell de Redacció de la Revista MUNTANYA, del Centre Excursionista de Catalunya.
Per si vols compartir aquesta columna

ARTICLES PUBLICATS PER L'AUTOR