LA RUTA DELS ESTANYS AMAGATS

ENTRE LA CERDANYA I ANDORRA

Crònica escrita per DAVID MENGUAL publicada a la revista MUNTANYA número 934

La ruta dels Estanys Amagats, és una ruta entre refugis guardats que transcorre entre el nord de la Cerdanya i el sud d’Andorra i permet conèixer pobles que queden fora dels circuits habituals, recorrer valls amb un interés molt especial com la vall del Madriu, o si es vol, convida a assolir cims tan coneguts com el Puigpedrós, els Engorgs, els Pessons, el Perafita o la Tossa Plana de Lles.
Baixant del Refugi de l'Illa per la Vall del Madriu (© David Mengual)
La idea inicial de l’itinerari va ser de la familia Jornet, que durant molts anys va regentar el refugi de Cap de Rec i que ha iniciat altres activitats i itineraris pel Pirineu; de Manel Figuera, bon coneixedor d’aquestes contrades i autor de nombroses guies i treballs sobre la Cerdanya i Andorra i de Jaume Pifarré, guía de muntanya i actual coordinador de la ruta, que s’encarrega de les reserves i de les inscripcions.

Aquesta ruta funciona de manera coordinada des de l’any 2007. En els seus inicis, tots els refugis eren guardats excepte el refugi andorrà de l’Illa que encara era lliure, la qual cosa, per una sola nit suposava haver de carregar el menjar i potser també el sac i la márfega per a dormir més còmodament. Des del juny de 2017, el refugi de l’Illa ja és guardat. Una reforma important de la vella instal.lació, el va convertir en un dels refugis més moderns i confortables del Pirineu. Amb això, s’obria la possibilitat de fer la travessia gaudint de la possibilitat de no portar sac ni márfega i de poder sopar i esmorzar calent cada dia sense carregar pes, la qual cosa, la feia encara més atractiva.
L'església romànica de Sant Cerni de Meranges
(© David Mengual)
PRIMERA JORNADA
Itinerari: Refugi de Cap Rec – Collet de Salamí – Viliella – Molí del Salt – Capella de Sant Antoni – Coborriu de la Llosa – Santa Anna – La Bastida – Talltendre (Refugi de Cal Pere Sidró)
Desnivell Pujada: 370 metres
Desnivell Baixada: 750 metres
Temps: 5:05 hores
Iniciem el nostre trajecte al refugi de Cap de Rec. El fet d’arribar amb el cotxe fins a la porta del refugi i poder deixar-lo aparcat durant uns dies sense problemes ni molestar ningú, ens sembla que és un bon lloc per a iniciar el nostre itinerari. Hem arribat a la tarda d’un dia entre setmana de setembre i aquesta nit serem els únics que soparem i dormirem. Aquesta tarda plou i la previsió per als propers dies no és massa engrescadora. Abans de sopar fem una volta pels voltants i busquem el monòlit que hi ha instal.lat en record de l’amic Lluis Arnau Angas que va ser un dels promotors de l’estació d’esquí de fons de Lles, de la marxa Pirineus o de la Marxa Beret entre d’altres iniciatives i que malauradament ens va deixar prematurament l’any 2000. Sopem molt bé, descansem i anem a dormir.

Ha plogut tota la nit i després d’esmorzar esperem una estona fins que ho deixa de fer. Comencem a caminar per la pista de davant del refugi que s’endinsa al bosc mantenint l’alçada. Fa olor d’humit i hi ha fang per tot arreu… Seguim les marques del GR11 fins al Collet de Salamí (1959). Deixem la pista principal i agafem una secundària a la dreta per a més endavant agafar un sender a l’esquerra que s’endinsa cap al torrent de Viliella. Estem seguint el Sender Cerdanya 31. Caminem una estona pel costat del torrent fins que el camí es converteix en pista i ens porta fins a Viliella.
Viliella és un petit poblet de quatre cases en el que destaca l’esglèsia d’origen romànic dedicada a Sant Sebastià. Tenim la opció de baixar al Vilar i seguir un sender paral.lel a la pista que puja a Cal Jan de la Llosa, o anar directament per la pista. Novament plovisqueja i optem per aquesta darrera opció. Seguim per la pista fins al Molí del Salt (1495). Som a la vall de la Llosa. El riu porta bastanta aigua i ens costa una mica trobar el pont per a passar a l’altra riba. Suposem que falta algún senyal. Un cop ho aconseguim, el camí es torna a convertir en pista i ens porta fins a la capella de Sant Antoni molt a prop de Coborriu de la Llosa (1540). Quatre cases més al voltant de l’església dedicada a Santa Llúcia. No veiem ningú. Sortim de Coborriu per una pista que ben aviat es converteix en camí pel mig del bosc. Més endavant es torna a convertir en pista i ens porta porta fins a l’oratori de Santa Ana. Poc més endavant passem pel costat de la casa de la Bastida; un mas habitat d’origen medieval situat en un entorn privilegat. A partir d’aquí, La pista ens porta fins a Talltendre (1580) tot creuant el Serrat de Sobirons. Hem deixat enrrera el bosc i hem entrat en un terreny erm, àrid i pedregós esquitxat de ginebrons i poca cosa més.

A Talltendre ens estem en el refugi Cal Pere Sidró que és una casa ceretana del segle XVI. El guarda, en Manel, ens explica que pertany a la seva famíla des de fa més de 150 anys i que havia funcionat com hostal més d’un segle fins l’any 1968. S’hostatjaven comerciants de bestiar i també contrabandistes que feien la ruta d’Andorra. Va estar uns anys tancat i despres d’una bona reforma, des del 2001 funciona com a refugi. Ens recorda que l’asfalt de la carretera no va arribar fins l’any 2000 i que abans havien arribat l’electricitat i l’aigua corrent…. Ës un lloc tranquil i acollidor amb unes bones vistes sobre la serra del Cadí i la plana ceretana. Avui, també estarem sols. Plovisqueja novament, ens queda la tarda lliure, fem un tomb pel poble i decidim inscriure’ns a la ruta. Tenim cobertura i a través del mòbil contactem amb el Jaume Pifarré que ens fa la reserva per a la resta de dies i fem el pagament corresponent. Això del mòbil, avui dia dona molts avantatges fins i tot a la muntanya.
Passem la tarda aixuguant la roba, xerrant amb el Manel i prenent unes cerveses. Sopem magnificament bé i gaudim de la sol.litud d’aquest indret i de la seva entranyable companyia i conversa sabedora del que sap que viu en un entorn privilegiat entre boires i plugims veient les muntanyes a la llunyania…
L'estany Sec de Malniu, després d'una tempesta a la tarda (© David Mengual)
SEGONA JORNADA
Itinerari: Talltendre (Refugi de Cal Pere Sidró) – Èller sense baixar a Ordén – pista fins el Molí i Meranges – Refugi de Malniu
Desnivell Pujada: 1.100 metres
Desnivell Baixada: 542 metres
Temps: 4:00 hores
Ha plogut tota la nit i ho deixa de fer just quan acabem d’esmorzar. En el mapa que portem de Sua, la ruta baixa a Ordén i després remunta fins a Éller però en Manel ens recomama anar directament a Éller seguint un camí ramader que flaqueja un centenar de metres per sobre d’Ordén i senyalitzat amb punts blaus. Ens acomiadem i comencem la ruta. I efectivament, el camí avança cap a l’est mantenint l’alçada fins que es converteix en una pista. Al darrera ens queda Talltendre i just a sota nostre, Ordén. El sender es converteix en pista, supera el Serrat de les Comes, s’orienta cap al nord, ens porta a Éller (1447)… i comença a ploure. Ens estem una bona estona a l’hostal d’Èller prenent un café amb llet i fent temps fins que passa l’aiguat… Passada una bona estona reiniciem la marxa.
Ara hem de remuntar la Vall Tova fins a Meranges. Novament, tant el mapa de Sua com el d’Alpina ens marquen la ruta per un sender que baixa fins al Prat de Fontanet i va fins a la Font del Molí però com el temps no acaba de millorar decidim anar per feina i seguir la pista que ens porta més còmodament tot i que sembla un xic més llarga. Des de la Font del Molí ja només ens resta seguir remuntant fins al poble de Meranges (1539). Som al migdia i ens vindria de gust dinar en algún dels restaurants del poble, però el cel novament amenaça pluja i decidim continuar. Passem pel costat de l’esglèsia románica dedicada a Sant Serni, que està tancada i pel costat del Museu de l’Esclop, que també està tancat i sortim del poble. Ens queden 600 metres de dura pujada fins al refugi Malniu Un rètol ens indica que pel camí de les Deveses – Sender 117 trigarem 1h45. Veient el cel, pensem que no disposem de tan de temps abans de mullar-nos…. I efectivament, la pujada és maca però directa i dura. El sender està ben traçat i ben senyalitzat. A un quart d’hora del refugi, quan ja hem guanyat el desnivell i som al bellmig del bosc comença una tempesta de trons i llamps que ens esperona a guanyar temps i avanaçar ràpidament fins que arribem i ens podem aixoplugar a primera hora de la tarda.

Poc abans d’arribar ja hem trobat el GR11 que és el sender transpirinenc que creua tota la serralada pirinenca pel vessant sud entre el Cap d’Higuer al Mar Cantàbric i fins al Cap de Creus a la Mediterrània. Quan arribem i ens inscrivim ens trobem la grata sorpresa de que està treballant al refugi l’amic Xavi Gonzalez del CEC. Amb la seva companya Cristina porten el refugi del Mas del Tronc a la serra de Rubió però casualment aquests dies està treballant aquí. Ara si, ens aixuguem, dinem i dediquem la tarda a veure com descarrega la tempesta. Només cap al tard, just abans de sopar, podrem anar a donar un tomb al voltant de l’estany. Sort que la previsió per l’endemà sembla que és bona. Aquest cop ja no estem sols al refugi. Sopem amb bona companyia i anem a dormir.
Progressant per la carena d'Engorgs (© David Mengual)
TERCERA JORNADA
Itinerari: Refugi de Malniu – Mulleres del Puigpedrós – Puigpedrós – Portella de Meranges – Pics d’Engorgs – Tosseta de l’Esquella – Portella d’Engorgs – Cabana dels Esparvers – Pla de Vallcivera – Port al Nord del Port de Vallcivera – Estany de l’Illa – Refugi de l’Illa
Desnivell Pujada: 1.610 metres
Desnivell Baixada: 1.260 metres
Temps: 8:05 hores
I després de la tempesta, arriba la calma. Ha plogut bona part de la nit però el dia es desperta assoleiat i clar. El panorama és nitid i el cel d’un blau cristal.lí. Avui volem anar fins al refugi de l’Illa a Andorra. Durant el primer tram fins a la portella d’Engorgs podem seguir el recorregut senyalitzat del GR-11 que passa pel fons de la vall i pel refugi J. Folch Girona o podem anar seguint la carena del Puigpedrós. Amb el bon dia que fa, decidim aprofitar la bonança i enlairar-nos a la carena.

Després d’esmorzar, ens acomiadem d’en Xavi i sortim cap a l’oest seguint el GR-11 vorejant l’Estany Sec fins que trobem un rètol que ens indica anar a la dreta cap al Puigpedrós. El sender està fitat i puja molt dret seguint un torrent que remunta al costat del Pedradreta i el Coll de les Molleres fins a les Molleres del Puigpedros que avui suren aigua per totes bandes. Hi ha moltes vaques i molts camins de vaques i no hi ha gaires fites, però tal i com pugem a la nostra esquerra intuim el cim i anem cap allà fins al capdemunt. El Puigpedrós és el segon cim més alt de la Cerdanya i avui ofereix un panorama de 360 graus. A partir del cim, baixem seguint la carena fins a la Portella de Meranges (2634). A la nostra esquerra destaca l’altiva agulla del Roc Colom sobre la vall de Campcardós. Seguim remuntant la carena per l’esquerra, pel vessant d’Engorgs, entre blocs granítics fins a la punta oriental del pic d’Engorgs (2819). Ens entretenim una bona estona mirant la cresta Peiraforca Roc-Colom que des d’aquí es veu en tota la seva magnitud. Seguim avançat per la carena fins a la punta occidental del pic d’Engorgs (2831). Avui tampoc trobem a ningú però en tot aquest tram ens acompanya un bon ramat d’isards. El descens cap a la Portella d’Engorgs (2691) seguint la carena per la Tosseta de l’Esquella es veu entretingut però poc a poc, buscant els esglaons corresponents i seguint algunes fites anem fent sense problemes fins que arribem i tornem a trobar els senyals del GR-11.
Els estanys de l'Illa (© David Mengual)
Baixant de la Tossa Plana de Lles (© David Mengual)
Des d’aquest punt veiem el que ens queda baixar i sobretot el que haurem de remuntar per arribar a saltar la carena que ens separa del nostre objectiu del dia. El primer tram de la baixada seguint el GR és suau però convé no despistar-se perque el camí tendeix a anar cap a la dreta, entra al bosc i edevé força entretingut perdent alçada buscant els graons de granit entre matolls de nerets. Som al capdemunt de la vall de la Llosa. Durant la primera etapa ja vam passar per la part baixa d’aquesta vall quan vam passar pel Molí del Salt. Arribem al fons de la vall, creuem el riu, remuntem uns metres i al mig d’un prat trobem la barraca dels Esparvers (2060), en altres temps refugi de contrabandistes. Per aquí passa una variant del GR-11 i el GR-107 que és conegut com el Camí dels Bons Homes que amb un recorregut de 200qm uneix el santuari de Queralt a Berga amb el Castell de Montsegur a l’Arieja; és el Camí dels Càtars carregat d’història i de llegendes.

Nosaltres seguim el nostre camí que remunta la vall del riu Vallcivera. Quan arribem al Pla de Vallcivera (2355) trobem un pal indicador del GR prop de les restes d’una construcció circular prehistòrica. Si des d’aquí ens mirem el port que hem de creuar, veiem que té dues cotes destacades a 2518m i a 2575m, aquesta darrera més a la dreta i amdues a l’esquerra de la Punta Sibaneja. Seguim el sender que va a buscar la cota més alta del port fent unes fortes llaçades a banda i banda per a superar els més de dos-cents metres de desnivell que ens separen. El port és el límit de la frontera andorrana. A pocs metres ja veiem l’estany de l’Illa, inconfusible amb l’Illa que el caracteritza al bellmig de les aigues i després de vorejar-lo uns metres cap a l’esquerra arribem al refugi (2488). Novament avui restarem sols en aquesta instal.lació. És tracta d’un refugi nou construit sobre la base de l’antic que ara és una part de la part lliure. Ës una instal.lació moderna en la línia dels refugis més moderns del Pirineu o dels Alps. Te una cuina espaiosa, un menjador lluminos i ampli, unes bones habitacions, banys i dutxes, espai per al material i una bona terrassa que amb bon temps convida a fer una cerveseta gaudint de les vistes de l’estany i de les muntanyes que l’envolten. És un dels 4 refugis guardats que hi ha a Andorra i que són el Juclà, la Borda Sorteny i el de Comapedrosa. Ja ens esperaven i tindrem un bon soparet.
A la vall del Madriu, l'aigua és present a tota la ruta (© David Mengual)
QUARTA JORNADA
Itinerari: Refugi de l’Illa – Cabana dels Estanys – Refugi del Riu dels Orris – Pla de l’Ingla – Cabana de l’Estall Serrer -Collada de la Maiana – Carena de la Tossa Plana – Port de Perafita – Tossal de la Truita o Pic de Perafita – Port de Perafita – Clots del Port – Refugi dels Estanys de la Pera
Desnivell Pujada: 905 metres
Desnivell Baixada: 1.036 metres
Temps: 5:45 hores
Avui hem estat sols amb els guardes; be, amb els guardes i mitja dotzena de gallines que estiueigen pels voltants del refugi i que posen uns ous magnífics que ens hem pogut menjar per esmorzar. Ous de gallina feliç amb el gust de l’alta muntanya!!
La primera part de la jornada anirem de baixada per la vall del Madriu tot seguint el GR-11. Passem per l’estany Rodó i l’estany de la Bova. Hi ha cavalls pasturant per tot arreu. Seguim baixant, entrem al bosc i arribem al petit refugi de Riu dels Orris (2230). Cotinuem baixant per aquesta vall granítica que combina les pastures amb el bosc de pi negre fins a la cota (2035) on trobem el desviament al Coll de la Maiana i deixem el GR-11. Ara trobarem uns senyals vermells i grocs que corresponen al sender que dona la volta al Principat d’Andorra. Creuem el riu Madriu i arribem al Prat de l’Estall Serrer on hi ha una cabana que està tancada. El camí s’enfila dret pel fons de la valleta fins a la collada de la Maiana (2426). Els mapes i les ressenyes que portem marquen la ruta baixant al refugi de Perafita (2200) per a després remuntar fins al Port de Perafita (2573), però també marquen una variant que s’enfila per la carena que tenim a l’esquerra passant per la Tossa Plana (2616) i baixant directament al port. Ens decidim per aquesta opció per a estalviar-nos la baixada. El sender està fitat i va pel bellmig de la carena que poc a poc es converteix en cresta. No té cap dificultat técnica (II), però no deixa de ser una cresta enlairada i cal anar amb molt de compte perque l’estimball a banda i banda té la seva gràcia. En cas de boira, mal temps o aigua no és gens recomenable. Acabada la cresta, sortim a uns prats plens d’isards i arribem al Port de Perafita (2573). Ben mirat, haurríem anat millor per baix gaudint dels prats i dels estanys però ara ja està fet.

Tornem a ser a la frontera entre Andorra i la Cerdanya. Com encara és aviat, pugem per la carena de la dreta cap al Tossal de la Truita o Pic de Perafita (2752) i durant una bona estona gaudim de les vistes a banda i banda i sobretot mirem de fixar-nos en la que serà l’etapa de demà. Retornem sobre les nostres passes fins al port, i baixem cap al refugi dels Estanys de las Pera pel camí dels Clots del Port que està molt ben traçat i marcat. Al refugi de la FEEC ens trobem amb els amics Geni i el Dani, també del Centre i que el regenten des de fa uns anys. Biòloga marina ella i espeleòlegs els dos. De les profunditats de la terra, han fet que la vida els porti a viure a l’alta muntanya. Passem una agradable vetllada, gaudim dels pastissos de la Genni i descansem.
El Monturull o la Torre dels Soldats des del Pic de Perafita (© David Mengual)
CINQUENA JORNADA
Itinerari: Refugi dels Estanys de la Pera – Pic de la Colilla – Tossal Bovinar – Collada Fonda – Port de Setut – sortida d’aigues de l’Estany Gran de Setut – Tossa Plana de Lles o Pic de la Portelleta – Refugi del Pradell – Refugi Cap de Rec
Desnivell Pujada: 860 metres
Desnivell Baixada: 1.257 metres
Temps: 5:35 hores
Avui novament tenim la opció d’anar a Cap de Rec baixant a Pollineres i passant pel Fornell o novament enlairar-nos i passar per la Tossa Plana de Lles. El temps ha tornat a canviar. El cel és cobert, hi ha núvols baixos i fa un airet desagradable, però tot i això, és el darrer dia i optem per la Tossa Plana. Ens acomiadem dels amics i comencem a caminar.

Sortim del refugi en direcció al Port de Perafita fins a la perxa nivomètrica ons ens desviem a la dreta i comencem a pujar per un senderet cap al pic de la Colilla (2887). Ens sobta l’abundància de quars en tota aquesta valleta avui freda i solitària. Seguim la carena fins assolir el Tossal Bovinar (2842). Tot i el mal temps, encara gaudim d’una certa vista de la vall del Madriu i contemplem l’etapa que vam fer ahir des de l’illa i fins al Perafita. Baixem a la Collada Fonda (2701). Ja fa estona que ens mirem la carena que des del Port del Setut flanqueja el Setut i puja a la Tossa Plana i no ho acabem de veure clar. Ens atrapen les boires, plovisqueja una mica i la roca comença a patinar. Decidim baixar per la Coma Extremera fins a la sortida d’aigües de l’estany Gran de Setut. Trobem fites i un principi de camí. A la cresta que hem desestimat veiem dues parelles que miren de progresar pero fa estona que dubten amunt i avall. Van endavant i enrera. Nosaltres creuem la sortida d’aigües de l’estany, trobem bones fites i poc a poc anem fent ziga-zagues remuntant en direcció nordest cap a la Tossa Plana. Quan ja fa estona que reculem veiem les dues parelles que ha reculat i han baixat a l’estany. Nosaltres seguim amunt fins al cim (2916). Som al sostre comarcal de la Cerdanya. Llàstima de dia núvol, però coma mínim tornem a gaudir d’una bona panoràmica. Fa fred i no ens entretenim gaire.

Baixem cap al sud seguint fites fins al pla de les Someres (2328). Ja per camí fressat, seguim baixant fins a crear la pista que va de Cap de Rec a Pollineres i Aransa i arribem al refugi del Pradell (2115) que està tancat. Finalment, un bon camí senyalitzat ens porta sense problemas fins al refugi de Cap de Rec. Comença a ploure amb una certa intensitat. Dinem i domen per acabada la nostra ruta.

REFUGIS DE LA RUTA

Refugi Cap del Rec
(© David Mengual)
Refugi Cal Pere Sidró
(© David Mengual)
Refugi de Malniu
(© David Mengual)
Refugi de l'Illa
(© David Mengual)
Refugi Estanys de la Pera
(© David Mengual)

DAVID MENGUAL

(Barcelona, 1967) L’any 1976 va començar a sortir d’excursió amb l’Agrupament Escolta Sant Pius X de Minyons Escoltes i Guies de Sant Jordi i és soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1983 amb llicència federativa des del 1988. Fa excursions a peu, escalant en roca, neu o gel, amb esquís, amb bicicleta o amb caiac i ha recorregut les muntanyes de la Península Ibérica, el Pirineu de cap a cap, els Alps des de les Calanques fins a Croàcia, i algunes muntanyes de Còrsega, Tunísia, Nova Zelanda i Nepal. Col.labora habitualment amb la revista Muntanya del CEC i altres publicacions.
Per si vols compartir aquesta crònica

ARTICLES PUBLICATS PER L'AUTOR