Plana rere plana ens fa caminar en un aiguabarreig de reflexions, experiències i recerques, algunes purament instintives, altres més elaborades. La part científica i naturalista no és menor, amb uns capítols on ens explica l’evolució de les formigues o insectes més petits en els seus camins per desplaçar-se, saltant als primers camins fòssils del planeta, afegint interessants reflexions sobre la història de la ciència. Sovint ens ha recordat l’estil de treball de ROBERT MACFARLANE, no sabem si l’ha llegit, però tot ens fa pensar que si i que utilitza el seu mètode de divulgació pràctica i cultural, encara que amb un resultat no tan encertat.
Les planes d’aquest llibre és un aiguabarreig de reflexions, pensaments, petites recerques, anècdotes, curiositats, històries i experiències del caminar i del camí i acaba amb una conclusió contundent: la història de la vida en aquest planeta pot veure’s com un únic camí que ha fet la humanitat al caminar.
Tanmateix el balanç de la lectura del llibre no pot ser del tot positiu. El text és dispers, dóna tombs i retombs a temes puntuals, és una mica desendreçat i inconnex i a cops es fa un xic pesat. Segurament li ha mancat un temps de descans i depuració, sembla escrit a raig, amb un impuls juvenil sense reflexió ni decantació. Els objectius de l’autor són ambiciosos i els resultats ens semblen insuficients. Encara que el conjunt no ens ha semblat arrodonit ni la lectura ha estat sempre reeixida hi ha algunes planes, fragments i episodis bonics i atractius, que a tots els aficionats a caminar o els camins ens podran interessar.
