ELOGI DELS CAMINS, UN TEXT SUGGESTIU

Columna escrita per ENRIC FAURA
Ressenya del llibre “ELOGI DELS CAMINS” escrit per en TORBJØRN EKELUND (Símbol Editors, 2020)

Un dia normal de feina TORBJORN EKELUND estava entrevistant a un escriptor en un despatx al centre d’OSLO. De sobte es va marejar i va perdre el coneixement. Es va despertar al llit d’un hospital. No podia parlar. No entenia res. Proves i més proves. Lentament li va tornar la parla i la memòria. Finalment un metge li ho va explicar: patia epilèpsia. A partir de llavors tota la seva vida va canviar, a millor i a pitjor.

Una de les conseqüències de la malaltia va ser la pèrdua del carnet de conduir i després de trenta anys deixà aparcat el cotxe per sempre. Des de llavors va esdevenir una persona que anava a peu arreu. Va canviar d’hàbits i va començar a construir-se un nou món. Va descobrir el món del caminar, dels camins, de la velocitat d’anar a peu i del ritme del passeig i de mirar-se la vida des de la velocitat de posar un peu darrere l’altre. Tota la seva vida va canviar i ho va viure com un alliberament, no com un càstig.

Fruit d’aquesta mena d’epifania és el text que anys després va escriure i que avui podem llegir, «…caminava i escrivia, caminava i escrivia i com més caminava i com més escrivia, més clar veia que no podria explicar la història dels camins si no explicava també la història del caminant i del paisatge que l’envolta…». Un llarg elogi dels camins, de l’acte del caminar, però sobretot d’encarar-se a la vida des del ritme d’anar a peu i des de l’horitzó que et permet albirar un simple camí.

ELOGI DELS CAMINS és un assaig atípic, gens acadèmic ni formalista, construït des de la vivència personal, salpebrat amb caminades i excursions en solitari, amics o familiars, que han estat font d’aprenentatge, gaudiment i creixement personal. El llibre és una divagació instintiva i sensitiva sobre el món dels camins i sobre el caminar des de l’experiència viscuda, sentida, reflexionada i escrita.

Com a text vitalista és una mica desendreçat i gens sistemàtic però molt sincer i genuí, des de la perspectiva del paisatge i cultura nòrdica, amb matisos diferents de la mediterrània. Hi llegim belles paraules sobre l’escala dels camins, les petjades, l’acte bàsic de la humanitat del desplaçament, les marrades mentals, el paisatge interior… L’autor té una traça especial en construir frases i sentències, que criden l’atenció, fan pensar i són brillants:

El traçat del camí mai no és atzarós.
No és el més curt entre dos punts
sinó el més senzill

La història dels camins és la història
d’un món que s’està extingint

La història dels camins
és la història de tots nosaltres

Els camins són un efecte
i no pas una causa

El camí és una metàfora perfecta.
Comprèn tots els sentiments i anhels del món.
El dubte i la fe, el naixement i la mort,
els pensaments i les esperances,
el camí de la salvació,
el camí de la perdició, el camí a l’ignot,
el viatge des de l’inici fins al final