Un llibre més sobre la moda del caminar? És clar que si, però no només. L’objectiu del llibre és doble. Per una banda l’autor presenta alguns grans pensadors, com ara KANT, NIETZSCHE, RIMBAUD, ROUSSEAU, THOREAU, NERVAL, entre d’altres, com a intel·lectuals que han pogut desenvolupar el seu sistema de pensament gràcies a caminar i a com caminem. És a dir, l’acte de caminar per algunes persones ha estat motor de pensament, de creació, de reflexió i de filosofia. Al costat d’aquests mestres, persones anònimes com nosaltres, que sens dubte no estem cridats a desenvolupar grans teories, podem aprendre d’ells i seguir els seus ensenyaments per a crear les nostres petites filosofies quotidianes, potser simplement casolanes, que ens ajudin en el camí de la vida. Amb un estil clar i didàctic l’autor ens convida a caminar agafats de la mà d’aquests filòsofs, posant-nos darrera la seva estela, i deixar-nos envair pel seu pensament.
Però no només explica els grans filòsofs, sinó que s’atura i pensa per explicar-nos alguns dels grans conceptes del caminar, que sempre hi són, que tots sabrem reconèixer, però potser no hi parem esment o interpretem correctament. El silenci, la solitud, la lentitud, l’energia, l’eternitat, el benestar, el sentit de pelegrinatge són algunes de les idees que l’autor ens ensenya, comparteix amb nosaltres i ens obre portes per endinsar-nos en el seu món, en una reflexió filosòfica tot caminant.
Caminar, que no té res d’heroic i potser no fa gaire de modern o glamurós, vol dir posar el cos en tensió i provoca un estat de fascinació que totes les religions han sabut aprofitar des de sempre. El ritme repetitiu, com la salmòdia de les pregàries, té la curiosa capacitat de provocar el que alguns psicòlegs anomenen l’estat alfa de la ment. Un estat alfa és una situació de relaxació total que es produeix quan s’està despert i el cervell comença a emetre ones alfa per comptes d’ones beta que són les que s’emeten quan s’està del tot despert. Ones alfa són les que tenim després del sexe o quan ens endormisquem. Caminar buida el cap, però li dona una altra consistència, estranya i fascinant.
