Sobre la bellesa, BUHL fa una peripècia i al mateix capítol, dels perills del gel passa al que ell anomena “alegries“. Convalescent, després de trencar-se la pota esquiant en una cursa escriu “que fins i tot fora de la muntanya la vida encara pot oferir-li a un certes alegries“. Amb un to més desenfadat, diu: “a mi ja se m’ha vist moltes vegades amb noies, anant a escalar o a baix, a la vall“. I afegeix, políticament incorrecte: “Sens dubte, constitueixen aquestes adorables criatures un perill per a més d’un muntanyer, i l’aparten dels seus ideals. Però jo em conec de sobra per saber fins a on pot arribar a influir-me l’element femení“.
Sobre la bellesa, Buhl hauria al·lucinat, sens dubte, si l’any 54 les dones haguessin escalat i esquiat com ho fan avui, d’igual a igual amb els homes tan en els reptes, com en els graus, com en els projectes.