Search
Close this search box.

SOBRE LA BELLESA

Columna escrita per DANI BRUGAROLAS i publicada a la revista VÈRTEX

“De la bellesa no sempre te’n pots refiar“, diu HERMANN BUHL al seu llibre PER SOBRE I PER SOTA DELS VUITMIL -títol d’altra banda mal traduit per algun as del màrketing com a DEL TIROL AL NANGA PARBAT. I afegeix: “el seu caràcter és, la majoria de les vegades, insondable i capritxós. També en el cas de la neu. És un prodigi de bellesa i perfecció, però has de conèixer-la a fons per portar-t’hi bé a la llarga. Tens els allaus. Els has de conèixer, estudiar les seves lleis i si vols penetrar com alpinista en l’alta muntanya hivernal, et cal acumular experiències” – insisteix BUHL.

I tot i l’experència, amb la neu i el gel la muntanya sempre és perillosa. El 27 de juny del 57, en mig de la tormenta, BUHL escalava la cornisa somital del Chogolisa, al Karakorum. Una aresta afiladíssima coronada per desploms de gel i de neu que pel seu costat vertical sobrepassaven la muntanya fins a una desena de metres sobre l’abisme. Pocs dies abans havia escalat el Broad Peak amb un aleshores jove KURT DIEMBERGER, sense oxígen i en estil alpí. Repetia les maneres que l’havien convertit en el millor alpinista del seu temps quatre anys abans, quan va coronar sol i també sense oxígen el Nanga Parbat.
Aquella concepció de l’himalaisme era absolutament innovadora i trencava radicalment amb les expedicions pesades formades per equips d’escaladors organitzats verticalment, a l’estil de l’exèrcit, amb comandaments i subordinats, amb centenars de portejadors i tones de material repartit per la muntanya. Però aquell dia de finals de juny la cornisa es va trencar sota el pes de BUHL, que es va precipitar per sempre víctima d’aquest món de neu i gel tan bell, tan perillós i tan impossible de controlar.

I ara mateix, després d’una temporada de neu excepcionalment bona, què en podem treure del que escribia l’austriac aquell 1954? Podem acumular experiències any rere any, ascensió rere ascensió; podem conèixer els detalls que ens indiquen que el perill d’allaus és inminent o que pràcticament és nul; podem equipar-nos amb l’ARVA, la pala, la sonda i fins i tot amb l’Airbag, o podem escalar en zones amb la temperatura i les condicions adequades. Però la neu i el gel sempre tenen un punt de sorpresa, d’imprevisibilitat, que els fa incontrolables. I mai hauríem de sentir-nos exents d’aquest element de risc. No confonguem l’evolució de les eïnes de prevenció amb l’eliminació d’un perill que sovint va lligat estretament a l’atzar. El risc hi és.
Sobre la bellesa, BUHL fa una peripècia i al mateix capítol, dels perills del gel passa al que ell anomena “alegries“. Convalescent, després de trencar-se la pota esquiant en una cursa escriu “que fins i tot fora de la muntanya la vida encara pot oferir-li a un certes alegries“. Amb un to més desenfadat, diu: “a mi ja se m’ha vist moltes vegades amb noies, anant a escalar o a baix, a la vall“. I afegeix, políticament incorrecte: “Sens dubte, constitueixen aquestes adorables criatures un perill per a més d’un muntanyer, i l’aparten dels seus ideals. Però jo em conec de sobra per saber fins a on pot arribar a influir-me l’element femení“.

Sobre la bellesa, Buhl hauria al·lucinat, sens dubte, si l’any 54 les dones haguessin escalat i esquiat com ho fan avui, d’igual a igual amb els homes tan en els reptes, com en els graus, com en els projectes.

DANI BRUGAROLAS

Nascut a Barcelona l’any 1973, periodista i escalador des de ben jove.
Ha realitzat escalades de caire clàssic i big-walls al país a Europa i els Estats Units.
“De l’escalada, en valoro per sobre de tot dues coses:
el coneixement d’un mateix a través de la plasmació a les parets de les pròpies mancances,
i l’estima pels companys i companyes de corda que, en certes circumstàncies, supera l’estima familiar.”
Per si vols compartir aquesta columna

ARTICLES PUBLICATS PER L'AUTOR