Search
Close this search box.

LLIBERTAT

Columna escrita per DANI BRUGAROLAS i publicada a la revista VÈRTEX

L’altre dia vaig conèixer un saltador base. Un home ocell. La primera cosa que se’m va acudir dir-li quan vaig sentir que l’endemà anava a saltar la tètrica muralla Nord del FRARE GROS, va ser preguntar-li si no trobava que l’estadística d’aquesta passió era terrible. Una amiga se’m queixava disgustada: L’estadística, quina ximpleria! -em deia amb la vehemència de qui ha de conviure sense poder ni voler lluitar contra la passió d’un company que s’estima.

Juguem, pensava, prop de la línia que separa la zona de confort d’una vida que podem considerar normal, prop de l’espai de risc en el qual ens exposem a patir accidents greus o mortals. Però allà, lluny de la comfortabilitat que ens ofereixen els nostres sofas davant la caixa tonta, ens guanyem la felicitat a pols. L’escalada, l’alpinisme, el parapent, el submarinisme, el kitesurf, l’esquí extrem, el solo integral o el salt base ens situen a prop i fins i tot per sobre d’aquesta línia. Podem ser prudents, tècnicament impecables, sí, però no deixem d’acostar-nos a aquest espai d’incertesa, a aquella línia fina que separa la vida de la mort.
I per què ho fem? Com és possible que transitar aquesta incertesa doni ales a les nostres vides normals i les carregui d’energia positiva? Perquè convindreu amb mi que per tal de posar-nos més fàcil l’ofici de viure, cada vegada som més els que optem per practicar un esport que ens obligui a assumir un risc, que encara que sigui petit, no deixa de posar en perill la integritat dels nostres cossos.

Una resposta podria ser la recerca de la llibertat. Una societat cada dia més prudent, més normativitzada; una societat que busca el nostre confort per sobre de tot i que protegeix la vida com el bé més preuat, és una societat que viu amb por i que s’allunya de la llibertat. En aquesta societat hem descobert que una forma d’escapar-nos de la rutina i de la submissió, una forma de sentir-nos lliures, és precisament jugar amb la nostra pròpia vida.

Hi ha alguna cosa més lliure que decidir arriscar la vida uns instants? Moltes i molts pensareu que és absurd, que no té sentit posar la nostra vida com a penyora per tal de viure la llibertat, encara que sigui només per uns instants, suspesos en l’aire mentre la gravetat ens atrau de forma brutal cap a les roques, allà baix.
La llibertat de poder arriscar la vida. No és una qüestió per quedar-se amb l’estadística, ni per passar-la per alt amb un pensament ràpid que acabi qualificant de boja a tota persona que tintineja sobre aquella línia vermella.

I sovint és aquí on ens porten els tòpics; a qualificar de tarats tots els que estimem les tàpies, les grans muntanyes cobertes de gel, l’aire envalat de les tèrmiques o el pes de l’aigua silenciosa sota el mar. I no és això, gent, és la recerca de la llibertat el que em fa arriscar l’essència de la vida per gaudir-la.

No és el primer home ocell que conec. Al PICU URRIELLU, fa uns anys vaig compartir una cervesa amb el malaguanyat DARÍO BARRIO. I li recordo un ulls que somreien a un cel metàl·lic, invisible. Un secret? La llibertat de sentir-se viu.

DANI BRUGAROLAS

Nascut a Barcelona l’any 1973, periodista i escalador des de ben jove.
Ha realitzat escalades de caire clàssic i big-walls al país a Europa i els Estats Units.
“De l’escalada, en valoro per sobre de tot dues coses:
el coneixement d’un mateix a través de la plasmació a les parets de les pròpies mancances,
i l’estima pels companys i companyes de corda que, en certes circumstàncies, supera l’estima familiar.”
Per si vols compartir aquesta columna

ARTICLES PUBLICATS PER L'AUTOR