Des d’una perspectiva holística integra els elements més purament físics de la natura amb l’ésser humà i les seves necessitats. Reflexiona i divaga com el medi i el paisatge influeixen en l’home, en el seu pensament i en les seves reflexions, i a cops també en els seus sentiments. Ens ensenya els paisatges que transita, però també a mirar-lo, sentir-lo, percebre’l. Té una mirada molt plàstica i notablement sensitiva. Les pedres, els arbres, els rius, agafen vida i cobren un nou sentit en els textos de MACFARLANE.
El llibre no fa una apologia dels grans viatges, sinó dels camins propers, a cops al costat de casa, molts d’ells en desús, humils i oblidats, de dimensions humanes, que sempre ens acosten a la natura, en cert sentit defugint l’èpica. Caminar i els vells camins són històries humanes, antigues, que podem fer nostres.
En un moment com l’actual, d’exaltació del vessant esportiu i sovint també competitiu per la societat contemporània de qualsevol activitat en el medi, aquest text posa en valor els camins com a concepte, on hi rau un pòsit cultural, humà, geogràfic i paisatgista i les petjades de pobles antics. Són constants les referències culturals i embolcalla les descripcions dels camins de cultura, com una ceba, on cada capa és l’aportació d’una època, d’un escriptor, d’un viatger, d’un poeta, d’un pintor o un filòsof i aconsegueix elevar a la categoria de concepte cultural els vells camins.
Aquest text és un extraordinari llibre de no-ficció, d’estil pausat i elegant amb planes serenes, que destil·len cultura per totes bandes. No ens cansarem mai de recomanar-lo a qualsevol, però especialment als amants de caminar i dels camins. Llibre superb servit per una traducció modèlica, molt rica i precisa.
